De bon principi en Miquel Bosch i Jover, ja va escriure de tot. Els seus primers escrits els va fer al costat del seu mestre de Calders, Antoni Busquets i Punset, que va ser qui el va guiar cap a Verdaguer en la poesia.
Des de la mort del seu mestre de Calders, fins a la guerra, del 1934 al 1936, va ser director de la <Revista il·lustrada Jorba> de Manrersa, on ja escribia abans, els manresans encara se’n recorden.

És a partir de l’any 1932, quan va anar als Hostalets, que començà a escriure més. Va ser de la colla <Romeus de l’Esbart de Vic>, fet que l’influencià en la seva poesia. La seva obra ha estat ordenada pel seu gran amic, en Mossèn Ramon Vidal.

De tota la seva producció escrita, la prosa té sens dubte un paper molt destacat. És un treball molt seriós. En aquest aspecte té un premi especial del senyor Pérez Capdevila de Barcelona sobre Modismes catalans. Va fer, també, un recull de Modismes picarescos tant o més important que l’altre. Excel·lents són els estudis exhaustius sobre el Quixot, en totes les llengües en què ha estat traduït.

Era un enamorat de l’ambient rural, fet que el portà a escriure sobre el folklore català, folklore de llocs concrets: Calders, Torà de Tost, Plana de Vic, ...; llocs lligats a la seva vida. En aquest sentit té un escrit titulat Contingut picaresc del folklore català, i un altre Verdaguer folklorista. Va escriure una novel·la ambientada a Torà de Tost, titulada La Guida on hi ha elements autobiogràfics.
No es pot deixar de destacar dins de la prosa les Monografies sobre Jacint Verdaguer, Balmes, ...