Va començar la seva tasca de mestre a Torà de Tost l’any 1926 fins a 1932. Una escola petita, sense llum i en un racó d món, on pujava a peu o en mula i on blanquejava la neu en els mesos d’hivern; una escola excel·lent, on el mestre ensenyava amb mètodes actius, uns mètodes com els que s’utilitzen actualment.

De la muntanya, se’n va anar a la plana. L’escola era masculina i d’uns 70 nens, dels quals dos eren fills seus: en Janume i en Marcel·lí. El canvi d’ambient no canvià el seu esperit pedagògic, continuar essent el mestre bo i abnegat, donat del tot als seus alumnes. Entre els seus papers hi trobem fitxes de lliçons, veritables guies per les que actualment fem servir.

Estimat per tots els seus alumnes era destacat i elogiat pels seus superiors, que li reconeixien una categoria intel·lectual i pedagògica. Hauria pogut pujar en la societat i ocupar llocs més alts, d’acord amb els seus valors, però no va voler morure’s mai del petit poble d’Hostalests de Balenyà.