Als sis anys, per motiu de la mort del seu pare, la família es va traslladar a Artés, poble veí, al què, de gran, se sentiria molt lligat, ja que se’n considerava gairebé fill. Sovint però, pujava al seu lloc natal per veure el seu mestre n’Antoni Busquets i Punset.
En Miquel Bosch, que estava dotat d’una gran intel·ligència, va fer tots els estudis sol, va ser un autodidacta. L’any 1924 treia el títol de mestre de minyons, la seva vocació, junt amb la literària. Al cap d’un any guanyà les oposicions al Magistèri nacional amb el número 9 a Lleida, lloc on s’havia examinat sempre com a lliure.

El seu primer destí, en el curs acadèmic 1926 – 27, va ser un poble de 12 cases i 20 marrecs, un poble perdut a les muntanyes de l’Alt Urgell: Torà de Tost, un lloc sa, encisador i solitari. Malgrat la seva bellesa, però, el jove mestre anyorava l’ambient i les persones que havia deixat al Bages, especialment na Conxita Portí, una noia d’Artés que l’any 1930 es convertí en la seva esposa.

Els seu cor, malgrat estar malalt, era gran, humil i generós. No tenia mai un no a la seva boca, era amable, senzill i profundament cristià.
La seva llar sempre estava oberta a tothom amb generositat. Era amic de tots, sense fer distincions de classes socials. Li interessava la persona, tant si era desconeguda com famosa.

Podia haver demanat el trasllat, però es quedà en aquell racó de món fins a l’any 32, el mes d’abril del qual va prendre possessió de la plaça de de mestre als Hostalets de Balenyà, llindar de la comarca d’Osona. S’hi va estar fins que va morir l’any 1960, a causa de la seva lesió al cor. Segons ell, Déu li havia regalat 60 anys de vida.