|
El seu caràcter generós
va portar-lo a una excessiva producció
que sens dubte li va perjudicar la qualitat dels
seus poemes. Ell n’era conscient, però
no va saber dir mai que no a la gent que li demanava
una poesia per a la primera comunió del
fill, o per les noces d’or dels pares, ...
Era un poeta de conegut, de fons més que
de forma, la mètrica no el preocupava,
anava construint segons la inspiració.
En el bosc de Vall – llosera, el <Paradís
terrenal>, com ell l’anomenava, era el
lloc on diàriament s’inspirava i escrivia.
Com a poeta va escriure de
tot, la tematica dels seus poemes, des de bon
principi és diversa. Li agradava donar
vida amb la ploma a totes les petites coses, com
ens ho demostra en una colla de poemes sobre objectes
de la classe com El tinter i La pissarra.
Home molt lligat a la vida
casolana i a les persones que l’envoltaven,
aquest sentiment el portà a escriure sobre
fets de la Llar, com casaments, noces d’argent
o d’or, defuncions, rams de núvia,
bateigs, amor casolà, ... Les poesies dedicades
a la Primera Comunió formen un grup molt
extens anomenat Eucarístiques, per Mossèn
Ramon Vidal. La realitat d’aquestes poesies
reafirmaren el seu cor generós.
La seva fe profundament cristiana
va fer brollar del seu interior una colla de poemes
Espirituals, com poesies a la Verge, a na Josefina
Vilaseca, elogis de sants, Presbiteri, vots religiosos,
... Havia escrit força “Goigs”,
un d’ells els Goigs al Santíssim Sagrament,
va ser premiat en el XXXV Congrés Eucarístic
Internacional de Barcelona, l’any 1952.
L’editorial de Vic “Sala”,
li publicà quatre llibres, el primer d’ells
Pomell de Caramelles (1952), adaptades a les tornades
més populars de Catalunya i a altres més
conegudes. Els altres tres porten el mateix títol:
Per felicitar; el primer volum per a festes onomàstiques
religioses (1954), el segon per Nadal, Any Nou
i Reis (1955) i el darrer pel mes de març,
santoral patrocini de sant Josep (1956). Tots
ells són fets pensant en els infants que
cantarien les cançons de Pasqua, o que
dirien el vers pel sant del pare o de l’avi,
..., o a l’hora de les postres damunt d’una
cadira el dia de Nadal. L’escriure aquests
llibres el va esgotar ja en els últims
anys de la seva vida. Les publicacions el feien
anar a contra – rellotge, fet que el va perjudicar
molt donat el seu estat físic.
De la mateixa temàtica
dels llibres és Felicitacions i commemoracions,
hi trobem poemes dedicats a homenatges als vells,
elogis a Vic, a Festes Majors, a festivitats determinades
(és curiós fins on arribà
la seva generositat i senzillesa, que un any va
fer el vers de l’escombriaire en els fulls
que reparteixen per Nadal).
El gènere que hagués
pogut fer amb més personalitat és
el de la poesia satírica, Humorística,
que malgrat el seu humorisme deixà, però,
un regust amarg. Feu una caricatura espiritual
seva. Va ser el tipus de poesia que menys va fer.
Títols significatius d’aquest gènere
són L’auto d’en Vilarmau, El
guardapols del Miquel de cal Pere, Els supositoris,
...
Aret per l’ambient rural,
trobem força poemes dedicats a la muntanya,
especialment al Montseny, on a l’any 1964
li van dedicar la nova font de Coll Formic.
Dedicà una sèrie de poesies als
seus Amics, molts d’ells de la colla de la
Plana de Vic, colla dels Montrodons. En una de
les reunions a Serramitja, lany 1953, hi assistí
en Segarra, motiu pel qual li dedicà un
poeme. El tema de la mort dels amics va ser molt
escrit per ell.
Va escriure també
sobre Balmes, Mistral, Verdaguer, Cervantes, Francesc
Mateu, ...
Entre els seus papers hi trobem una tria de 13
poemes, que ell havia escollit per fer un llibre.
Va presentar-se a molts Jocs Florals, i va guanyar
en diverses ocasions “l’Englatina”
i la “Viola”. Va tenir, també,
molts accèssits. El primer premi el va
guanyar l’any 1922 als IV Jocs Florals del
Centre de Dependents i de la Indústria
de Manresa, amb el poema De la Pàtria.
Era el premi “Englatina”.
De tota la seva obra s’hi
nota l’influència, sobretot de Jacint
Verdaguer, Balmes i Busquets i Punset.
L’any 1930, a Manresa, guanyà un premi
amb el poema Dels Cims.
Amb el poema L’anhel guanyà el premi
“Festa de les lletres de Sabadell” l’any
1943.
El 27 d’agost de 1948, guanyà el premi
extraordinari dels jocs Florals de Granollers,
amb “El cant de la vinya”.
El 16 de juliol de 1953, guanyà el premi
extraordinari dels Joccs Florals de Perelada,
amb “Estampres d’Empuries”.
En total se li compten uns
53 poemes premiats. Els considerats millors són:
El cant del ver amor i Acció de Gràcies,
amb el que guanyà la “Viola d’argent”
als Jocs Florals de Mataró el 23 d’abril
del 1956, on es reflecteix la seva qualitat literària
i formació humana i espiritual.
A la Mare de Déu del
Port de Barcelona, el 16 d’agost de 1957,
guanyà el 9è premi amb Cant del
ver amor.
|
